La menta és una planta herbàcia de rizomes subterranis entrellaçats, dels que neixen nombroses tiges de fins a 80 cm d'alçada amb fulles lanceolades, oposades i peciolades. Floreix a l'estiu; les seves flors són de color violeta i estan agrupades en espiguetes terminals. Rarament es formen els fruits, que són tetraquenis.
Es tracta una forma cultivada i difícil de trobar espontàniament. L'espècie silvestre és un híbrid producte de l'encreuament de Mentha aquatica amb la Mentre spicata o mastranzo nevat, i que es pot trobar en llocs frescos i humits de clima temperat. Avui dia la menta piperita es cultiva en grans quantitats a tot el món, a causa de les nombroses aplicacions no només terapèutiques.
Per al seu ús medicinal es recullen les fulles, sempre amb temps càlid i assolellat, preferiblement abans de la floració, que sol succeir a l'estiu. Es posen a assecar en un lloc molt ben ventilat, o amb corrents d'aire artificial, a una temperatura màxima de 25 º C. S'emmagatzemen en recipients ben tancats.

APLICACIONS I PROPIETATS
La menta és rica en Oleum menthae piperitae, una essència de la qual el component principal és el mento; de fet aquesta substància suposa al voltant d'un 50% de la seva composició. Altres substàncies importants que conté és el metilèster (al voltant d'un 20%), menton (sobre un 12%), així com sucs amargs i tanins. Les substàncies amargues de la menta estimulen la secreció dels sucs digestius, són estomacals, carminatives i redueixen les diarrees.
La menta és també un excel·lent colagog i espasmolític suau, adequat en la inflamació de la vesícula, nerviosisme, insomni, rampes, vertígens, migranyes, etc. Té un lleuger poder antisèptic i bactericida, és útil en les inflamacions de la laringe, bronquitis, en inhalacions contra el refredat, i en usos tòpics. La llegenda li suposa propietats afrodisíaques i excitants.
Pel seu alt contingut en mentol, l'oli essencial de menta piperita és molt emprat en licoreria, caramels, etc. En aigües aromàtiques (aqua menthae piperitae), alcoholat mentolats (spiritus menthae piperitae) emprats per a la fabricació de dentifricis, així com massatges i friccions per als mals de cap.
A la cuina és molt utilitzada com a planta aromàtica, condiment per a sopes, salses, i en el te. En Mitch, Anglaterra, es produeix l'essència de menta més apreciada.